Karlovy Vary: el cinema, els balnearis, l’intangible

La primera setmana de juliol torna el festival internacional de cinema de Karlovy Vary. És de nivell A, com els de Cannes, Berlín, Venècia o Sant Sebastià. L’establishment institucional txec i les grans empreses mimen el festival. A Txèquia és la gran ocasió social de l’estiu, un lloc on s’ha d’anar.

Arriben milers de persones per la ciutat, els allotjaments es col·lapsen. Molts passegen amb orgull la tarja de plàstic de premsa penjada al coll, que els identifica i els permet veure pel·lícules gratis. Des dels anys noranta, entre el públic arriba gent jove amb motxilla que, amb bulímia cinèfila, s’empassa en pocs dies tantes pel·lícules com pot, s’allotja com sigui i s’alimenta de quarts de pizza. La quantitat de pel·lícules és impossible d’absorbir per una persona sola. Cap al migdia es comença a veure els festivalers dormint estirats en qualsevol pam d’herba.

Un desenvolupament més tardà és la colonització del festival per les grans empreses. Privatitzen el carrer, l’ocupen, fan incomptables actuacions de màrqueting, d’una vulgaritat invasiva de l’espai públic. La clau és tancar un perímetre i posar goril·les a l’entrada per filtrar la gent, mentre els dins se senten importants bevent còctels pagats per patrocinadors.

El negoci balneari, propi de la ciutat, manté amb el festival de cinema una relació simbiosi en l’imaginari, l’un i l’altre es reforcen mútuament. La cultura balneària ve del segle XIX, com la taxidèrmia o la frenologia, però a diferència d’aquestes ha perdurat. Avui la seguretat social txeca encara paga tractaments.

En el moment de màxim esplendor, l’aristocràcia i l’alta burgesia de mig Europa venia a “prendre les aigües”. En aquesta època es consolida l’aspecte actual de la ciutat antiga, les façanes de pastitx historicista i colors pastel, com enormes pastissos de casament. L’emperador d’Àustria va ser un de tants clients il·lustres. Va tastar la Becherovka, perquè aquest famós licor d’herbes amb toc final de canyella prové de Karlovy Vary.

L’emperador i l’aristocràcia, l’esplendor passada, el glamour, és l’entelèquia la venen a buscar nous rics, locals i globals: els cotxes cars als carrers i els rètols en rus i àrab a les joieries donen una pista per on van els trets. Avui l’antic esplendor intangible ja no l’aporta l’aristocràcia, sinó alguna estrella de Hollywood convidada a tancar el festival, com Uma Thurman, que va venir el 2017, o Robert Pattinson el 2018, el guapàs britànic que es va fer un nom trencant cors adolescents en el paper de vampir.

Vénen a recollir un premi, es fan una foto a la catifa vermella, la majoria de la gent els veu de lluny, uns segons. Entre el públic es barregen motxillers cinèfils, joves i de cor pur, famílies àrabs i russes riques de vacances al balneari i periodistes improbables.

Però veure de prop de l’estrella i tenir-la a la punta dels dits, com per poder-la tocar, estarà reservat als rics i poderosos. Els caps de l’organització, els polítics, els directors de les empreses patrocinadores. Podran explicar que es van apropar a l’estrella i alguns podran dir que van intercanviar dues o tres frases banals en anglès simplificat.