Montserrat a Praga. L’etapa espanyola al monestir d’Emaús a Praga (1635-1871)

El monestir benedictí d'Emaús (foto Wikipedia)
El monestir benedictí d’Emaús (foto Wikipedia)

Els monjos de Montserrat es van passar dos segles i mig a Praga, al monestir benedictí d’Emaús, que està a la Ciutat Nova, i té aquests dues punxes molt característiques de l’horitzó de Praga, resultat d’una reconstrucció després d’una bomba de la Segona Guerra Mundial.

El professor Pavel Štepánek ho explica en article (llarg, erudit) publicat al Butlletí XX de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) el 2006. Aquí teniu l’article i a continuació el resum:

Després d’una curta i brillant etapa medieval del monestir d’Emaús de Praga, fundat per l’emperador Carles IV el 1347,  les guerres hussites en causaren una profunda decadència. Aquesta va ser superada tan sols amb l’arribada dels benedictins espanyols de la branca montserratina, el 1635, els quals hi van romandre fins al 1871 (els priors Benedicto Peñalosa, Diego Cambero, Isidor de la Cruz i Antonio de Sotomayor, entre altres). Emaús es va convertir en un importantíssim punt de relacions txeco-espanyoles, no tan sols religioses sinó també científiques i artístiques, sobretot a mitjan segle
XVII, sota la direcció del prior Juan Caramuel de Lobkowicz, un típic polígraf barroc. Tot i que la destrucció ocorreguda durant la guerra, el 1944, afectà precisament les reformes espanyoles del segle XVII (malauradament modificades més tard pels mojos beurenians, però ben documentades –principalment, a l’obra en català de J. M. Albareda–), ens és lícit de parlar d’Emaús com un important punt d’irradiació de la cultura espanyola i específicament catalana, religiosa i artística, sobretot de la seva iconografía, a Bohèmia. S’han conservat esglésies, escultures i relleus de la Mare de Déu de
Montserrat, a prop de Cizkrajov. Així, fora del l’estat espanyol (llevat d’Itàlia), l’actual República Txeca és l’únic país del món on el nom i el culte de Montserrat es va estendre a més llocs (els invoca també el Kuks del comte Špork, que en la seva idea fonamental resumeix –segons es desprén d’un text de l’época– uns quants models espirituals espanyols, entre d’altres aquell del monestir de Montserrat, incloent-hi el culte a l’ermità montserratí Garí).