Considerant psicoteràpia? Com seleccionar terapeuta.

Si tens un problema i l’has intentat solucionar-pel teu compte sense èxit és recomanable buscar ajuda professional. No sempre n’hi ha prou amb parlar amb familiars i amics, o seguir els consells universals (fer exercici, menjar i dormir millor …). En aquesta nota parlarem dels punts que has de tenir en compte si decideixes buscar psicoterapeuta.

Idioma. L’ideal és treballar en la llengua materna perquè proporciona l’accés més profund a les emocions. Pots treballar en un altre idioma si això no limita la teva expressió i el terapeuta el domina bé.

Formació del psicoterapeuta. Això hauria de constar al seu web. Molts tenen formació universitària en psicologia clínica o en psiquiatria. Alguns vénen d’altres camps i després es formen en una branca de la psicoteràpia. No hauria de ser tabú demanar les credencials del terapeuta com a part del procés de selecció.

¿Format individual o “en equip”? Cal considerar si vols treballar en solitari o en parella, família, o grup. Les teràpies individuals exploren què afecta un individu negativament i com ajudar-lo a sobreposar-se. Les teràpies de parella i familiars fan participar les persones afectades per un problema i busquen millorar les dinàmiques entre individus. Les teràpies de grup reuneixen individus sense vincles previs perquè s’escoltin i es recolzin mútuament, guiats per un terapeuta que fa de mediador.

Orientació terapèutica. Les línies més conegudes són:

  • La psicoanàlisi, amb l’escena clàssica del client estirat al sofà, parlant sol, i sense veure el terapeuta. Les teràpies psicoanalítiques pretenen connectar amb el subconscient i entendre com les associacions apreses en la infància influeixen en les nostres dificultats actuals. Hi ha diverses sessions per setmana i la teràpia pot durar anys.
  • La teràpia psicodinàmica s’inspira en la psicoanàlisi però és menys intensa, més concentrada en problemes immediats i amb més diàleg amb el terapeuta.
  • Les teràpies cognitives i conductuals parteixen del fet que pensaments i comportaments s’aprenen i es poden desaprendre i reaprendre. Client i terapeuta s’asseuen cara a cara i dialoguen. Hi ha tasques pràctiques, amb la finalitat que el client aprengui a utilitzar les tècniques terapèutiques en solitari. Les sessions són setmanals i el tractament pot durar des de mesos fins a un o dos anys.
  • Les teràpies humanístiques s’enfoquen al creixement personal i el sentit de la responsabilitat, ressaltant la creativitat, punts forts, i opcions de cadascú, dins el marc actual de l’individu. L’estil de comunicació, la freqüència de les sessions i la durada de la teràpia són semblants als de les teràpies cognitives i conductuals.
  • Les artteràpies pretenen explorar i expressar emocions i conflictes interns usant modalitats com les arts plàstiques, la música o el teatre.

Efectivitat. Una teràpia efectiva necessita una bona connexió amb el terapeuta. És imprescindible que sentis que t’escolta, entén i atén, i que les seves intervencions siguin encertades. És aconsellable concertar primeres cites amb diversos terapeutes per examinar el nivell de compatibilitat entre l’estil del terapeuta i les teves necessitats i caràcter. Després, seleccionar el millor candidat.

Cost. Esbrina si el terapeuta té un conveni amb l’assegurança mèdica que cobreixi tractaments psicològics. En cas contrari el cost anirà del teu compte. Els preus per sessió de psicoteràpia a Praga oscil·len entre 600 i 1500 CZK. El preu el posa cada terapeuta, normalment segons la seva educació i experiència.

Limitacions. Cada teràpia pot estar limitada per diversos factors:

  • Si la teva disposició a explorar els teus problemes a fons està condicionada por factors com negacions, vergonya o pors.
  • Les competències i restriccions del terapeuta. Cada terapeuta és més expert en algunes àrees que en unes altres. Alguns terapeutes no estan disposats a explorar certs aspectes de l’experiència humana, com l’ús de substàncies, la sexualitat, o el que alguns dirien “perversions”. És bo aclarir aquests punts per endavant i que les dues parts se sentin còmodes i en confiança.
  • Compte amb anar a teràpia amb expectatives poc realistes. El terapeuta també és humà, no un mag. Cada teràpia porta temps i treball. La relació amb el terapeuta no és bilateral (amistat) sinó unilateral; les dues parts s’han de concentrar en el client.

Objectius. Convé tenir clars els objectius que s’han de complir en teràpia, desenvolupar un pla realista amb el terapeuta, i revisar periòdicament el nivell de progrés. També és acceptable i desitjable anar explicant al terapeuta pensaments i sensacions sobre com va evolucionant la teràpia.

En un proper article connectarem tipus de problemes amb línies de teràpia. Sigui quina sigui la direcció que prenguis, la clau estarà en la sinergia entre un veritable examen personal i una connexió efectiva amb el terapeuta.