Toro Blanco, entre el colmado i la botiga gurmet: importar alimentació a Txèquia

Obrir a Praga la botiga Toroblanco per a la gent (web) i distribuir a restaurants i cafès: des del primer dia, la primavera de 2011, Germán Palomino, de Palamós, va tenir clar que el negoci d’importar aliments i begudes de Catalunya s’havia de sostenir sobre aquestes dues potes.

En quin entorn va obrir? Com a tot arreu, la majoria omple el plat comprant a la gran distribució alimentària perquè és el que té el preu més baix. Quant a les botigues de proximitat, competeixen estant a cada cantonada i obrint moltes hores. Estan regentades sobretot per vietnamites, i es preocupen d’oferir mercaderia de consum de rotació ràpida, també fora de l’alimentació.

A més d’això hi ha tot allò que viu de l’interès renovat per la gastronomia i pot arribar a gent capaç de pagar més: botigues només d’alimentació, productes gurmet, de països concrets, o bé “sans”, de proximitat. Els mercats, a moltes places de la ciutat, són el quilòmetre zero, en teoria ofereixen espai a pagesos i elaboradors txecs.

La botiga de Toro Blanco està en aquest tercer espai. Té una dimensió de botiga de veïnat amb productes bàsics com el llegum cuit. Però també té vins, embotits i conserves de gama més alta. És per això que al Germán li agrada explicar-se com en un àmbit entre la botiga del vietnamita i la del gurmet: “no es tracta de vendre qualsevol cosa per tal de fer caixa, ni tampoc d’anar a l’altre extrem, amb preus massa alts que deixin fora massa gent”.

Amb el temps ha après a reconèixer part de la clientela, que s’ha acostumat a passar de forma regular. Això implica gent que viu relativament prop. “Però també n’hi ha que arriben des de barris més apartats”.

Una botiga per a expatriats, basada en la nostàlgia gastronòmica? En absolut. No seria suficient. El client és del país i té sobretot curiositat i interès. Molt sovint cal explicar, informar sobre propietats dels productes, donar receptes.

La distribució a restaurants i cafès es basa en el contacte personal amb els responsables de les compres. Implica posar personal a vendre a la botiga per poder visitar aquests tipus de client. La quantitat i la diversitat dels establiments a la ciutat ha arribat a un nivell molt competitiu. Un altre mercat és la venda directa a les empreses, especialment pel Nadal.

La cartera de productes comprèn més de 400 referències i és tant vi com alimentació. Per denominacions d’origen hi ha desde Penedés, Empordà fins a Navarra, Rias Baixas, San Lucas de Barrameda, Valdepeñas o Alacant. Per aliments hi ha Jaen, Murcia, Mallorca, Guijuelo en fi d’arreu de la península ibèrica.

El finançament del negoci va ser privat. Abans d’obrir va caldre una planificació detallada. L’administració catalana i espanyola no té formes efectives de donar suport a una iniciativa així. Exigeix crear una empresa a Catalunya o a Espanya, cosa que no té cap sentit. El Germán parla txec i porta més de catorze anys al país, cosa imprescindible per tractar amb l’exigent normativa local. Sense una integració profunda al país la seva activitat no seria viable.

Continuar llegint: entrevista publicada al blog “Ahoj” de Vilaweb