L’expatriat i la resiliència

La resiliència és la capacitat per a suportar i superar circumstàncies adverses, difícils i fins i tot traumàtiques. La vida a l’estranger pot ser una circumstància d’aquestes en major o menor grau. En aquesta nota veurem uns apunts per començar a fer-hi front amb realisme.
Tothom passa alguna vegada per circumstàncies adverses o traumàtiques: mort d’un ésser estimat, separació o divorci, pèrdua de treball, conflicte en les relacions o abús d’algun tipus, finances insuficients o inestables, malaltia o operacions arriscades, catàstrofes naturals, etc.

Què diferencia les persones que aconsegueixen sortir d’aquestes circumstàncies, com una au fènix ressorgint de les cendres, de les que s’enfonsen i continuen patint indefinidament? Les persones resilients no són extraordinàries. Són persones amb una sèrie de qualitats comuns que els permeten “rebotar” dels problemes amb una sensació d’haver après alguna cosa, d’haver crescut, i d’haver-se enfortit interiorment.

Les estratègies que poden proporcionar resiliència són:
– buscar el suport i amor dels éssers pròxims: si vivim a l’estranger, podem buscar la comunicació amb amics i/o familiars, tant a nivell local com connectant amb el nostre lloc d’origen o altres llocs on tinguem éssers estimats. L’important és mantenir un vincle amb persones que ens donin suport, estiguin on estiguin. Una altra manera de crear una xarxa de suport és implicant-se activament en comunitats locals.

– mantenir una visió optimista i esperançadora sobre la possibilitat de millorar les circumstàncies de cara al futur com la convicció que som capaços d’efectuar canvis i influir les circumstàncies amb esforç i perseverança;

– l’acceptació radical de factors externs que no podem influir;

– l’habilitat per planificar canvis graduals de forma realista;

– no veure les dificultats com muntanyes que ens aixafen sinó com a reptes que ens presenta la vida per explorar les nostres capacitats i potencial personal;

– l’autocura dedicant-li temps a activitats que ens proporcionen satisfacció i benestar personal;

– la capacitat per posar les circumstàncies difícils en perspectiva dins el marc temporal d’una vida sencera en lloc de veure els problemes amb lupa i descomptar les circumstàncies favorables que poden coexistir amb els problemes;

– no posar en joc l’autoestima en moments difícils sinó mantenir una actitud digna i valenta;

– i deixar-se inspirar per recursos psicològics com ara persones que admirem per les seves fortalesa i enginy o llibres o professionals de la salut mental que ens puguin guiar.

Podem reflexionar sobre aquest tema preguntant quines situacions en les nostres vides ens han resultat especialment difícils i com ens han afectat, quines estratègies ens van ajudar en aquestes situacions i quines estratègies no van donar resultat, què hem après d’aquestes situacions i quines conseqüències han tingut en les nostres vides i visió personal, i si hem estat capaços d’activar recursos interns o externs (suport o guia d’altres persones).

La vida és un camí amb indubtables obstacles. La nostra meta és gaudir i aprendre del camí i portar els obstacles amb la major serenitat i saviesa possibles. Una visió útil pot ser que els obstacles són oportunitats per créixer i madurar i no malediccions.