Entrevista a Jan Schlejbal, traductor

Jan Schejbal acaba de publicar [entrevista publicada el febrer de 2016] la traducció al txec de la novel·la Jo confesso, de Jaume Cabré. Diu que si té èxit pot obrir camí a la literatura catalana a Txèquia. Parlem d’això i, entre altres coses, del seu diccionari txec-català, culminació de tota una vida d’home de lletres, dedicat a promoure la literatura catalana en l’espai txec i a traduir i formar traductors. Jan Schejbal és el degà de la catalanística txeca. Admet que no pot evitar ser perfeccionista i que la literatura és encara el seu verí preferit. Continua ple d’energia i projectes col·laborant amb el lectorat de català de la Universitat Carolina. Ens trobem al cafè Louvre, com a bons praguesos, i continuem la conversa per correu electrònic.
Continua llegint «Entrevista a Jan Schlejbal, traductor»

Mendelssohn és a la teulada, de Jiří Weil

Publiquen Mendelssohn és a la teulada, de Jiří Weil, traduïda del txec per Jaume Creus. Podeu llegir la pàgina de promoció editorial de la novel·la aquí, l’opinió del traductor aquí i un article  de J.B. Culla. La novel·la és autobiogràfica: la vida de Weil té paral·lelismes amb la trajectòria de molts comunistes de primera hora, joves i idealistes, convertits en anticomunistes de primera hora ja als anys trenta a causa sobretot de la conducta criminal de Stalin. A més Jiří Weil era jueu, després de fugir dels comunistes es va trobar amb els nazis, i es va passar mitja guerra amagat a Praga per evitar anar al camp de concentració de Terezín, que avui és una atracció turística.

Ficció txeca recent: la generació dels “nens de Husák” i l’amor

La literatura dona un nivell de coneixement i comprensió d’una societat on no arriben els artefactes abstractes plens de dades que elaboren els científics socials. En el cas txec no és diferent. Us presentem dues obres recents d’autors que estan publicant ara. Són dues veus, una masculina i femenina. Són obres de testimoni generacional, fetes per gent que estan dins d’allò que la sociologia txeca designa com “Husákovy děti” o nens de Husák, pel president de l’època en què van néixer, els anys setanta. Avui ronden la cinquantena i han viscut de ple els canvis del país els últims trenta anys. Les dues obres tenen en comú que parlen de l’amor i de les relacions de parella. No solament serveixen per endinsar-se en la “txequitud” i els seus misteris, sinó que estan ben escrites, es llegeixen bé i milloraran el vostre txec, si trieu dominar l’idioma més enllà del survival kit que tots ens fem els primers anys.

Continua llegint «Ficció txeca recent: la generació dels “nens de Husák” i l’amor»