Karlovy Vary: el cinema, els balnearis, l’intangible

La primera setmana de juliol torna el festival internacional de cinema de Karlovy Vary. És de nivell A, com els de Cannes, Berlín, Venècia o Sant Sebastià. L’establishment institucional txec i les grans empreses mimen el festival. A Txèquia és la gran ocasió social de l’estiu, un lloc on s’ha d’anar.

Arriben milers de persones per la ciutat, els allotjaments es col·lapsen. Molts passegen amb orgull la tarja de plàstic de premsa penjada al coll, que els identifica i els permet veure pel·lícules gratis. Des dels anys noranta, entre el públic arriba gent jove amb motxilla que, amb bulímia cinèfila, s’empassa en pocs dies tantes pel·lícules com pot, s’allotja com sigui i s’alimenta de quarts de pizza. La quantitat de pel·lícules és impossible d’absorbir per una persona sola. Cap al migdia es comença a veure els festivalers dormint estirats en qualsevol pam d’herba. Continua llegint «Karlovy Vary: el cinema, els balnearis, l’intangible»